A Londres de Boda

    Demà men vaig a Londres. Pareixerà que vaig a vore la boda del Guillermito del tocomocho y la Catalina Mideltón. La realitat es que va ser casualitat programar el viatge, però ja que estem, anirem a la boda. Una boda amb més de 1900 convidats, que ha movilitzat més de 5000 policies a Londres.  Cobertura TV de cada microsegon a més de 50 cadenes.Una boda que costarà milers d´euros per minut. Grans chefs, grans convidats, els luxes més grans. Estic intrigat per vore el despliegue cultural... Ja faré un mega-reportatge que ni el Salvame!!

    Mentres tant llig al diari que les ONG, degut a la megacrisis, están també en crisis. "...el ciudadano también ha efectuado recortes en sus inversiones sociales, que se han traducido en bajas de socios en la mayoría de las organizaciones." Caguen la puta misèria. ¿Ara qué? ¿Se mos morirán tots els negrets? 

Davant ixa gran preocupació que casi no em deixa ni dormir, segueixc llegint. L´autor de l´article a aquest blog planteja les coses d´una forma molt tajant: hi ha que donar. Sí i no donar pel cul, donar diners a ixes entitats corruptes que viuen de gent infeliç que treballa per una misèria i que sempre salven al mateix negret de la foto desde els anys 80 a Etiopía. Es com ixos torturadors que ofegen algú un poquet i enseguida el trauen, l´ofeguen i el tornen a traure, igual pero en farina i mantes de la creu roja.

  La solució a la catástrofe es aquesta : "La microfinanciación consiste en diseñar un proyecto concreto y conseguir financiarlo a través de millones de pequeñas donaciones, de valores de a partir de algunos céntimos de euro. Se cambia el concepto de 1 donante de millones de euros por 1 euro de millones de donantes." 

  Qué novetat més gran!!!  ¿Esta gent mai ha anat al Domun? A voltes em fa la sensació que les ONG creuen que estem retrassats o algo. Els voluntaris que t´agobien cada dia a la porta de l´estació de metro o de l´hospital, i que misteriosament cada volta són més, ¿no se donen conter que ja cobre un sou prou miserable com per a donar-los a ixos res? "Són solo 6 euros al mes, lo que te gastas en una copa."  Me digué una. Pa partir-li la cara. Te passes 8 hores + extres mal pagaes  al día currant hiper-explotat per una merda de sou, i un poc de plaer que tens per a fer-te una cervesseta t´ho tens que llevar pa pagar-li una botella d´aigua a un negre que ni coneixes i que se va a morir igual de disentería o lo que siga. ¿De qué van?

  Ara ja no volen que te faces soci. Volen que dones 1 euro. Van mendigant-te els diners que t´has guanyat. Ie, si vull comprar-me un iPad, o l´últim mòvil de Nokia, o anar i gastar-me 20 euros en un sopar i no donar-li un puto euro als moribundos, me pareix de puta mare. ¿I sabeu per què? ¿Per què tenim que ser nosaltres qui aguantem als 2500 millons de moribundos en el món? ¿Per què he de donar per a salvar morts de fam si se van a morir igual, i en cas de sobreviure agarrarán una barca i se´n vindrán así a tocar a la porta de ta casa o vendre bolsos en el top manta?

   ¿Acàs he donat per a que Guillermito y Catalina tinguen una boda tan espectacular? ¿Vosaltres haveu vist algún banc, algún ric o famós donant tota la seua fortuna i ajustant-se el sou a 1000 euros per a que els negres tinguen ipods, un estadio de futbol i un centre comercial? NO. Pues jo tampoc vaig a llevar-me el cafenet o la cervesseta per a que el negre es menje un mugró de pa. Que follen al tercer món.

  La única solució per a llevar la fam del tercer món, és deixar que se muiguen. El que passa es que ahí están aguantant com les cucaraches.¿Gràcies a qui? A la puta creu roja, a  intermón oxfam i a tots ixos intermediaris. Pensareu que sóc un fill de puta desalmat. Teniu molta raó. El meu consell es: DONEU.

  Doneu, i doneu tot el que pugau. Les ONGs están ahí no per a ajudar al tercer món, sino per a mantindre´l. ¿Qui si no mos picarà les pedres i mos collirà el café? ¿Qui treballarà miserablement per menys de 10 cèntims al día? Tenim que mantindre el tercer món. Fent les donacions que toquen, mantindreu als negrets en estat de pèsima misèria, mentres treballen tot el que poden per a que nosaltres sigam feliços. Això sí, voteu a sí a les dretes per a que no mos vinguen en les pateres, i si poden ficar la guardia civil en metralletes en Tarifa, molt millor. 

  Jo mentres tant aniré a disfrutar dels luxes de Harrods i amb els diners que anava a donar, me compraré una camisa del enllaç real!!

  

 

 

Aguantanamo Gay y el Habeas Corpus Act

   Se sol dir que tot home es maricón perquè li agrada tocar la xufa d´un home, la d´ell mateixa. El raonament es totalment lògic,  però hi ha una lacra : la definició. Tocar una xufa és ser maricón, siga la que siga. Encara que pareixca mentira, molta gent gasta ixe tipus de raonament per definir les coses: considerar una part de la definició com a tota la definició. ¿Com definir un terrorista? Segons el FBI y la CIA i tota ixa bona gent que viu pel benestar de l´ésser humà i la seua seguritat, un terrorista es un moro, un impedit o algú que se pareix a Osama bin Laden, com Llamazares. 

  Si haveu llegit el llibre de George Orwell, 1984, allí se comentava que sempre hi havia la necessitat de tindre un enemic, d´estar en guerra, mantindre continuament l´economia de guerra. Això distrau a la gent. Si no recorde mal, passada la segon guerra mundial i després de demonificar al alemans i als japonesos, i una volta se feren tots progres i s´uniren als bons (menys mitja Alemania que encara eren rojos), els malos eren els russos. La guerra freda, el terror dels putos comunistes i tot això que ben bé sabem però que els nostres fills ni es preguntarán. Ahí queden milers de pel.lícules com Danko:calor rojo, en el Chuache matant russos malos, a Gene Hackman matant espies comunistes i tota la pesca. I es que Russia representava el mal. I pràcticament ho era.

    Però arribaren els 90, el muro caigué i James Cameron en el 94 filmava Mentiras Arriesgadas, on envés de matar russos matava morapios de la Yihad. El comunisme s´havia podrit, havia sigut derrotat. Viva el capitalisme on tot el món és feliç. Ara tocava buscar altre enemic. ¿Són tan roïns els moros? Pues tenen cara de maldat, la pell color cagalló, varies dones a la volta, menjen amb les mans, i creuen en el Corán on se diuen moltes mentires, pues tot el món sap que l´únic llibre que diu la veritat es la Biblia. Se comenta per ahí que li peguen a les dones, que tenen metralletes baix lo llit  i sempre tractarán de timar-te si et venen alguna cosa. Mereixen pues, la ira del món civilitzat.

    Avui al diari podien vores coses com aquestes:

       "Decenas de enfermos mentales sufrieron varios años en el penal"

      "En Guantánamo se han producido docenas de intentos frustrados de suicidio entre la población reclusa, según revelan los informes de evaluación del Departamento de Defensa de EE UU. "

      "El saudí Mishal Awad Sayaf Alhabiri, de 31 años, intentó suicidarse colgándose en su celda y sufrió "significantes daños cerebrales por la pérdida de oxígeno" hasta terminar en una silla de ruedas."

     " Los ancianos con demencia senil y depresión también pueden ser terroristas, según los parámetros que rigen en Guantánamo."

    ¿Ei, però que no s´ho mereixen acàs? ¿Acàs tenen dret a quedar-se en tot el petroli, el coltan, el urani, el gas natural i tot lo que es per propietat de les grans empresses? Tindrien que quedar-se callaets on están, en les seues cabres i casuches en mig del puto dessert. Putos moros, ara venen un día i mos fiquen una bomba. Millor que els aniquilen antes. ¿O no?

    El Habeas Corpus Act, inicialment només valia per als grans nobles. Sols aquells grans senyors o bisbes tenien ixe dret. Després vingué el progrés i els pobres també tingueren dret a un juí just. Mal fet. Tot aquell que no és ric, no té dret a res. Recorde que una volta quan era xicotet, en classe de Socials el mestre explicava els estaments de l´antic régim. Qui naixia noble i qui naixia pobre ho era tota la puta vida. Li vaig preguntar que no entenia la diferència exacta entre les coses que passaven avui i les d´aleshores. El mestre me bramà que no tenía res que vore, que hui qualsevol podía ser ric i pujar als estaments socials superiors. Que avui hi havien lleis que protegeixen al dèbil i al pobre. Que estaven els drets humans i totes les xorraes ixes. Excepte si ets un terrorista. I aquell que es musulmà, es terrorista, per definició.

    
  
  


   

Hi ha qui no se mor mai

Hui una notícia per a vestir-se. De festa més que de dol, però aixina com uns ressuciten, altres sen van i no tornen. Sai Baba ha mort. ¿Qui es ixe? Home pues mirant la foto i sabent que una de les seues millors frases es : «Yo soy la Belleza Suprema» ens podem fer una idea. També té altres, com :"El Cristo es un avatar planetario, Sai Baba es un avatar cósmico." ¿Aneu fent-se una idea de per on va l´assumpte?

Tal i com diu la wikipedia : "Los seguidores de Sai Baba creen que él tiene poderes sin límite, que trascienden la experiencia mundana y científica, pero que por humildad se niega a mostrarlos." Ni cal dir que ha mort de una puta neumonía per anar nuet per dins de casa. ¿Més informació? Altra de les seues grans frases : «Nadie viene a mí si yo no lo he llamado, todos aquellos que saben de mí o que vienen a mi presencia es que han sido invitados por mí». I com diu la wikipedia també : "un actor sueco de cine denunció los abusos sexuales que Sai Baba había cometido contra él" o «la mayoría de las denuncias indican que las víctimas de esas incitaciones han sido devotos varones, incluidos un cierto número de ciudadanos estadounidenses». Almenys abusa de homes drets i fets i no de xiquets.

El tema de les sectes es prou interessant i sempre m´ha llamat. Més que res perquè jo vaig formar part de una molt coneguda. Feia tot el que em deien, inclús si era absurde o anava en contra de la meua voluntat. El administraor de la secta, sempre ridículament vestit per a les ceremònies, es el que tallava el cotarro. Vivia amb una suposta "germana" i moltes dones el visitaven per anar buscar el perdó dels pecats. I lo pitjor, no soles les ahueles menjaes de coco en estampetes i rosaris, jo també era obligatori anar i contar-li totes les meues intimitats. No vaig tindre la sort de que abusara de mí, llàstima. La única cosa bona que podría haver disfrutat de la secta i no vaig poder. Parle obviàment de la meua benvolguda Esglèsia Catòlica i apostòlica.

En aquest post no vaig a discutir de si creure en deú o en el dimoni, això ho deixe per a altre día. Creences apart, em fascina com la gent es deixa xuclar (el cervell, els diners, la xufa o la figa, vamos tot), per una secta, i com els seus ideals anul.len tota capacitat crítica de l´individu. Una secta sempre es basa en 4 o 5 coses molt paregudes:

1. La carisma del supossat fundaor : Cristo, Rael, Belén Esteban o el Penumbra.
2. Els dogmes i lleis que uno ha de creure sense preguntar-se : dígase los 10 mandamientos, dios es amor i está en el universo, o satán i la santa muerte matará a tus enemigos.
3. La repetició de actes sense sentit que reforcen la fe: com anar a misa, pegarse latigaes, o caminar agenollat 3 hores. També són les sessions a porta tancada on es supossa tens connexions espirituals amb déu i l´univers.
4. Com l´individu sempre creu que el pertànyer a la secta està ajudant als demés i el fa ser millor persona. Acte seguit farà un donatiu, creguent que es ell voluntariament qui ha donat per ajudar a altres persones. En realitat sí que dona, als dirigents de la secta per a que tinguen diners.
5. Qui està dins la secta, igual que qui està en les drogues, sempre pensa que s´ho pot deixar quan vullga, que ho fa per voluntat pròpia. En realitat, les sectes són poques les que amenacen en que les deixes, utitilitzen un tipus de chantatje emocional, de forma que davant la merda de vida que vivim, oferixen una solució a tot. De fet es comú sentir que si tots pertanyeren a la mateixa secta les guerres s´acabarien, i tots seriem feliços.

Se poden dir milers de coses roïns de una secta. Per a que us adoneu, vos passe un enllaç que em va llamar molt l´atenció:

http://www.scientology.es/what-is-scientology.html?link=top_beliefs

La cienciología es una religió (quan una secta passa un número determinat d´individus passa a dir-se religió, ja no es secta), que si investigues té tot el sentit de paral.lelisme amb l´esglèsia católica, el hinduisme, el budisme, etc... ¿Sabeu que fan els tipos estos? Se supossa que tenen una espècie d´ONG (totes les sectes grans tenen ONGs) que ajuda als drogadictes. Quan algú té algún problema de drogues, es sotmet a un programa intensiu de menjà de bola. Conseguixen que l´individu es deixe les drogues, però a canvi el fan una espècie de fanàtic de la secta. La seua missió ara serà captar més adeptes, i donar la seua vida per complet a la cienciología. Són capaços de matar per la seua secta (com altres sectes que ja conegueu...).

El tema es, ¿vos deixareu atrapar per una secta? A mesura que el món s´acaba, el número de sectes progressa i augmenta.

España duplica el número de sectas satánicas en los últimos 20 años

Pentecostalismo, evangelismo, Iglesia de la Unificación, testigos de Jehová, La Luz del Mundo y Nueva Jerusalén, etc... No augmenta massa el número de sectes noves. El que augmenta es la gent que s´afilia a d´elles. Sobretot els sudaques. Hi ha que dir que són els més fàcil d´engantxar a una secta. I quan més radical millor.

Ara es pues, el moment de fer-ne una nova, on:

1. Adorem al dimoni, sempre
2. Se puga matar a qui vullga i on vullga.
   
3. Se poden follar xiquets i animals de tota classe, a risc de cadascú.
4. Se facen orgíes de més de 5000 persones.
5. els ahuelos, impedits, retrassats o en la pell tacà, no tenen dret a la vida.
   

Però la pregunta es, ¿fa falta una secta pa d´això? Clar que no. Hitler tenia un partit polític.

Si plou formatge pa que vaques

¿I jo que collons faig escrivint açò? Ni puta idea. Però el món s´acaba señores. La merda flota i hasta rebota. Els negres caminen solts per ahí i els ahuelos poden votar, com no, a algún partit ultra democràtic que defense les seues pensions. Com si a algú li interessaren les pensions, que a la gent jove ja no li toquen. Cada día el món va a pitjor, com si la demència senil s´havera apoderat de la gent. L´avaricia ho putrefacta TOT, así si no tens diners no tens ni apellido.

Per a demostrar com el món es podrix i la seua involució cap al món de la barbarie, vull deixar un registre en format digital de com la merda xorra pel mugró de cadascú. Si amic, tú estás inclós, tú que estás assentat en el teu butacó repantigat mentres els negres treballen arreplegant café i opio, tú que no t´alces i vas a matar als xinos que han fet tancar la sabateria del teu poble (que de totes formes no anava ningú mai a comprar menos les beates viudes, perquè tots anaven a la capi), que te queixes del govern i la corrupció però si vegueres al puto Camps li lleparies la raba si t´ho demanara, tú que te queixes del cáncer i de la ecología i que recicles el potet de coca-cola però que después te deixes l´ordinador encés tota la nit baixant porno i gastant llum, tú que parles de la fam en el tercer món però ten vas de soparot en els amics a fartar com un serdo, si amic, tú representes el mal, tú i ningú més.

La notícia del día, hui, es aquesta d´así:

http://www.publico.es/culturas/372139/letras-que-hacen-temblar-el-mundo

No acostume a llegir Público igual que no llig La Razón o el ABC o Las provincias. Quan la gent va als extrems acaba distorsionant la visió completa del conjunt. Si a més la visió está ja de per si distorsionada per les informacions, casi que millor mirar i callar. La millor opció, es sempre NO CREURE RES DE NINGÚ.

Vos recomane llegir ixe article. ¿Per què? Quan el lliges t´omplis d´orgull. Frases com :

"La crisis que viene no pretende cabrear a la ciudadanía, sino aportar herramientas para "comprender" la crisis e intentar "hacer algo" políticamente. De poco sirve indignarse si no sabemos por qué o contra qué", "Stéphane Hessel, clama en sus escasas páginas por el surgimiento de una "insurrección pacífica" contra la "dictadura de los mercados financieros que amenazan la paz y la democracia"." o la repanocha ya : "Un fantasma recorre Europa: el fantasma del comunismo".

Tenen tanta profunditat que acollonen. La política i totes ixes coses. Sincerament, tot açò fa risa. La gent que ha escrit ixos llibres, ¿els regala? 6 euros me cobraren per la merda de llibre Indignaos del Hessel ixe. Total per a vendrem el vell cuento de Gandhi i la insurrecció pacífica. Vos contaré una historia.

Un tipo (o tipa, em fa igual), s´alça un día inspirat per tanta lectura revolucionaria i agarra sen va en una mochileta al tercer món a ajudar. Ha decidit anar al lloc on més conflicte hi ha del món, digam ixe que está ple de chudíos (ho escric tan mal perquè no vull que vinguen a per mi i me tanquen), que maten morapios pa viure ells en el seu lloc. S´agafa una pancarta i plorant després de haver conviscut una setmana en els morts de fam, i voler-los ja com a familia, se fica amb una insurrecció pacífica davant una puta excavaora que va a destruir la casa de una d´ixes families. O sen va a la frontera i se planta allí sentat. ¿Cregueu que la excavadora parará o que en la frontera no li pegarán dos tirs? NO. Aquestos dos casos, han passat. Gent que ho ha fet i ha mort i ningú recorda ni qui són.

Així es que primer punt que quede clar: no hi haurà mai una revolució i menys encara democràtica. Les coses van a anar a pitjor. La gent se va a tornar més tonta, cobrarà menys i només pensarà en el Barça-Madrid, follar i menjar. Arribarà el canvi climàtic i l´aigua pujarà 50 metros. Treballarem 15 hores al día. Cada volta hi hauràn més corruptes, més locos i més pobres. Els adinerats tindrán poder absolut. I el món s´acabarà. No en 2012. Però en el 2120 igual sí.

Prepareu-vos, que açò no es res per a lo que te que vindre.