Y el dimoni guanyà les eleccions

   Fascistes de merda, cagats i demés calanya, xupla-polles dels rics i aquells que se creuen que són millors que els demés, ninots de Falla, cervesseros, fuma-porros, niñatos, peluts, bakales, putes que se dixen follar prenyaes, adinerats ben vestits que escupixen en la cassola del que demana, fills de putes i putes en fills, terroristes, radicals, falangistes, españolistes, monàrquics, papistes i abusaors de xiquets, furtaors dels drets i de la intimitat. A tots vosaltres vos felicite. En aquestes eleccions haveu fet un món millor. Millor per al ric, al egoiste i al que xafa els caps. Més putrefacte, més asquerós, un món on cada día que ixes al carrer respires la merda en l´ambient. És una merda que s´apega a la roba, que no te la lleves del nas hasta que arribes a casa i te gites a dormir, i somnies en altre món millor que mai arribará. Però vosaltres, cabrons, només penseu en com furtar i tindre més diners que el veí.

   Que vos furguen. Confese, havia votat a l´esquerra. Pensava que la merda del 15-M marcaría alguna diferència, minoritària, en un moment vaig albergar esperança. Creía en el sistema democràtic, no com a sistema per a canviar les coses, simplement per a tindre una xicoteta veu davant la corrupció i el fanatisme. Ara vos dic que a partir de hui ja no votaré mai més. No aniré a cap manifestació. No parlaré amb ningú de política. S´ha acabat. Per a mi la societat es un cadáver que se podrix a la carrera. I jo en els cadàvers no parle.  

   Ara sí que estic indignat. Però com el que s´enfada de veritat, ja no contesta. Calla i reflexiona. Se dona conter que tot és una mentira. He entrat, com el cancerós, en fase d´acceptació de la mort. Ja no ll uite, no hi hagut mai res pel que lluitar. ¿Per què voler fer algo per salvar a la gent?

   Elimineu els sindicats, els convenis i la sanitat pública, sustituiu els governs pels bancs i les grans compañíes, adoreu les marques, feu tot el internet de pago, supliqueu per un treball i cada tres o sis messos per altre, destruiu la educació pública, maltracteu als inmigrants per a que treballen en les pitjors feines, exploteu el tercer món, tragueu-vos productes químics i modificats genèticament sense dir res, contamineu els mars, els boscos i els rius, fiqueu centrals nuclears en cada poble, deixeu que maten al veí per terrorista o comunista, inclús denuncieu-lo, quan era algú que lluitava per millorar les condicions de la teua feina, disfruteu de una universitat de pago, uns llocs de treball i unes escoles on tots volen surar a vore qui pot més, matant i violant la vida dels demés si cal, deixeu que la injusticia ho creme tot a foc i sang. 

  ¿És ixe el futur que voleu per als vostres fills i nets? Sí, és ixe. Jo pensava que no. Però és ixe el futur que volem. I jo ja accepte que no es pot canviar. Ja no seré bona persona. No more Mr. Nice Guy. Si he de matar, mentir, robar, destruir, el que siga per obtindre el que vull, aixina ho faré. Exemples de la vida cotidiana on començar: aneu pel carrer y vegueu un pobre, tragueu un billet de cincuanta euros i menejeu-lil davant la cara. Però no lil doneu. Qué veieu a un huelo patint dret en l´autobús i esteu sentats, rigueu-vos d´ell. Que algú en la feina es bona persona, digueu-li al encarregat que l´haveu vist furtant de la caixa. Si vos trobeu una cartera, furteu tots els diners i tireu-la a la basura. Inclús si li ha caigut a algú davant de tú.Menjeu i begueu en el supermercat antes de passar per caixa. Pixeu en mig del carrer on vos vinga. Tot això per començar. Aneu evolucionant. Qui sap, en uns quants messos estareu en política, plenant-vos les butxaques. I és que no fa falta anar a una secta per a vore com s´adora al dimoni. Només cal viure el día a día.

 

   

Com una puta menjant fiambre

  Hi han tres tipos de persones: les que creuen en Déu i les que no. ¿Has dit tres? Sí, están els locos com jo, que creuen i no creuen. Si algú em pregunta, ¿creus en Déu? Li dic, sí, i rese per tú cada nit. Però no crec. ¿Ei, com que quedem? Creus o no creus? Crec i no crec. Es molt fácil, tú per què creus en Déu. Perquè el món es lo més bonico que hi ha (ejem),.... (tres hores després de desmontar tots els arguments amb racionalitat científica)... és una qüestió de fe. ¿I qué es la fe? Creure´t algo sense preguntar-t´ho. Pues aleshores jo crec i no crec, es una qüestió de fe creure i no creure a la volta. Sí que puc!!!

Aixina es la vida: nyugats uns al altres però sense poder escapar-mos...

 En la física, la mecánica quántica funciona igual: una partícula està o no está, no ho sabràs hasta que obrigues la caixa i ho mires (la paradoxa de Schrondiger, del famós gat). Pues lo mateix en Déu, jo crec i no crec, com un estat quántic. Bueno, ¿i a que ve tota está basura? Pues molt fàcil. Uno s´alça un matí i veu la puta spanish revolution, que no es un anunci de altre documental de la guerra civil, es la repera i la pera en vinagre i lletà de 30 negres eunucos del monte Olimpo, España la bandera i buque insignia de la nova revolució.

A mi em sap mal hasta quedarme en casa veient la gent en trompetes i banderes de la anarquía. Hostia tú, m´ix hasta la llagrimeta veient la sexta i llegint el Público. ¿Existix déu i les meues plegaries de votar-li foc a tots els polítics corruptes i matar als rics a palos i a pedres se farà realitat? ¿Qué diría Bin Laden desde el cèl? Pareix que sí.

Deuriem de tornar a la época de tallar caps...

  Però pareix. En realitat es tot un estat quántic que desde fora genera il.lusió però en la observació... resulta que la gent no s´entera ni de lo que fa. Està cabrejada però té tanta por com la tinc jo en la meua caseta mirant la tele i passant de tot, esperant que algú tire un coctel molotov al cap de Zperro i s´arme la marimorena. 

  ¿Com deuria ser una revolució com toca? Una revolució com toca deuria paralitzar els mitjans de producció. Una vaga general com la de França però més brutal encara. Se pararen els camions, la distribució de gasolina, aliments, etc... Que els rics foren asediats i ficats nuets en públic. Que es declarara l´estado de sitio i el terrorisme com a llei marcial. Que s´apaleara als polítics corruptes en mig de la plaça i sels passejara en una corda nyuga a una pedra i als ous, i la pedra la tiraren pel balcó de l´ajuntament. Que la gent s´organitzara per ella mateixa fins obtindre els seus drets i llevara la gent d´ixes institucions corruptes que ens dominen.

  

  Però tot el món sabría que passaría entonces. Una segon guerra civil. Me pregunte si Pajoy sería el nou Franco. O inclús s´enduriem sorpresses i Zparo se faria aliat de Obama i vindrien a matar a tots els comunistes. La qüestió es, feu-vos a la idea, la única possible revolució es quedar-se en casa mirant la tele. Sí!!! Imagineu que ningú vol anar a fer faena. Tots en casa mirant la tele. Els carrers desserts. Algo passaría al final, ja vorieu. (Algú me diu que això es el que passa actualment en tota la horda de  parats del país...Pues no hi ha solució aleshores sino venen els extraterrestres o cau un meteorito...).

Votar en marrón

   El dilema del vot es molt paregut al dilema del mort de fam. La paradoxa del mort fam, ja la vaig comentar fa poc, però ara la explicaré bé: siga una societat plena on no hi ha pobrea. Siguen els ciutadans A, els bancs B i les empresses i empresaris C. Ara resulta que un fulano comença a demanar préstamos a B i se compra una casa i un cotxe, però resulta que per una depressió, alcoholisme, drogues, o enfermetat, queda incapacitat per continuar pagant la hipoteca. Aleshores bé l´embargo i el tipo sen va al carrer, a dormir i a demanar a A. Com açò passa varies voltes, quan hi han uns quants mendigos per ahí, algú que té molta pena, diu, ie, pues jo no ho puc soportar i vaig a ajudar-los. I se li ocurreix la idea de fer d´intermediari. Això vol dir: enves de demanar el mendigo indirectament, apareix D, el intermediari que demana a la gent mitjançant una organització, i de tots els diners recopilats. La ONG D, viu dels donatius dels seus afiliats A. També algunes empresses C i bancs B col.laboren per donar una bona imatge als ciutadans A. D´aquest mode tots són feliços!!! Sí?

Ara ve la gran pregunta si jo pertany a A, ¿perquè collons tinc que fer-me responsable de la vida dels pobres? ¿Qui va tirar al carrer aquell home quan tornava de sa casa? ¿Qui el va tirar del treball? Les empresses diuen que no se fan responsable de la mala vida dels seus treballaors, ells solen donen feina i els bancs diuen que fan el que estava al contrat: si no li pagues, t´embarguen. Per tant así ningú es responsable de que ixe tipo visca en el carrer excepte ell mateixa. Sí?

Aleshores, he de donar diners a les putes ONG? Si done diners, la ONG creix, i ajuda a més mendigos cada volta, però si vos fixeu, mai els torna al estatus que tenien antes de ser mendigos: els dona un plat de fideus i una taronja pa sopar, com a molt. Però no una casa i un cotxe i una reinserció completa en la societat. ¿Per què? Perquè s´ha descobert que les ONGs són lucratives. I que tindre gent pobra es lucratiu per a les empresses: a més gent pobra, més por de la classe mitja a caure en ixe estatus, i més sumissió en la feina. I a més a C i B els dona molt de estatus dir que han donat tants millons a no se quina ONG...

En definitiva, es un sistema que els conve a tots menys al que están patint fred en el carrer. Per això mai donaré un puto duro a la puta ONG. ¿On ve el dil.lema? Pues que si ara no donara ningú, ixa gent se moriría irremediablement de fam. ¿Qué fem aleshores? ¿Un euro per Haití, uno pa tú i dos pa mí? 

En el vot tenim una situació similar. Si no votem, el mal se fa en el poder, si votem, se fa igual, però tenim la esperança que un partit minoritari té un poc més de suport. Si tots els que no estem a favor de este sistema dimonicràtic de merda, no votarem, desapareixeren tots els partits minoritaris i només quedarien el PPiu i el PSOU. Aquesta historia ja se sap de fa anys:

http://www.youtube.com/watch?v=UtTW72F8xo0

¿Votar o no votar?  Tots sabem de sobra que si un partit minoritari pujara al poder, se faria igual de corrupte i dominat per les finances i les grans companyies, fora de esquerra, de dretes o de dalt o de baix. Per tant, si tot es una mentira, ¿quin sentit té votar i creures la trola de la democràcia?

 Realment vos penseu que estem en un món lliure?  Mireu lo que li ha passat als maricons estos
http://www.rollingstone.es/noticias/view/con-esos-pantalones-de-maricon-como-vas-a-encontrar-trabajo

El problema es que ixe marica podries ser tú un dia tornant de la puta feina.  No hi ha casi diferència de la dictadura  de un payaso a la dictadura del govern manipulat per les empresses y les financieres. En una te diuen que eres lliure i en l´altra que tens que besar a Paquito en el front. Però en el fons tot es igual: si algú se rebota la policia i el exèrcit ahí están. 

La qüestió uno es: votem en blanc? Si votes en blanc, això, no favorix a la majoria, no vos cregau ixa tonteria e informeu-vos bé. El vot en blanc només que diu: no estic d´acord en cap partit, però si a favor de la dimonicràcia. Lo únic que passa en els vots en blanc, es que al tindre més percentatge per la llei de Hont els partits majoritaris eixen beneficiats a més vots en blanc i de gent que no vote. No es igual que voten tres persones, que tres mil.

No votem? Entonces guanya el dimoni. Pujen els lladres al poder i se fan en tot i tu veus impotent com cada volta la sanitat i la educació va a pitjor i els ricachos són més rics.

Votem? A qui? A un desconegut que no guanyarà en la vida i que a la mínima que puga pactarà en els corruptes pa ser corrupte ell també?

 Jo crec que lo millor es el vot en marrón: entres a la caseta, te passes la papeleta pel raero, fentelo ben net, i quan tingues la papeleta ben marrón, la claves en el sobre. El vot marrón es la millor opció, perquè manisfesta el teu sentir de que tot es una merda! Voteu en marró!!

La importància de fer-se entendre

  Hi han varies formes en este món de fer-se entendre. Una d´elles, els idiomes. El vídeo de a continuació pot ferir la sensibilitat de tots aquells lingüistes i estudiants aplicats en l´art refinat de l´estudi de la llengua anglesa (una cosa com si un purista catalanista llegira aquest blog i em reclamara les faltes ortogràfiques). Però aixina practiva B l´inglés a Anglaterra, ficant-mos en evidència i vergonya ajena cada volta que feiem qualsevol acció cotidiana com pujar a l´autobús o comprar al super. No era d´extranyar que conseguira demanar una "ensalada a la vinagreta" en un KFC quan volia una hamburguesa i uns canapés de delicias de pato quan volia tortilla de creïlles. 

 

Notes:1.El video está alrevés però no tinc ganes de ficar-lo bé. 2. El Bonso no està drogat, és aixina de normal

   

Algo aixina passa en lo de Bildu i Pajoy, en els bancs i en Mourinho. Volen dir una cosa però les emocions i manipulacions s´interpossen i diuen altra. 

  Pajoy, molt content amb el seu partit, comenta: "El PP afirma que mientras ETA exista sus cómplices no deben estar en las instituciones...La ley de partidos significó un gran paso, un paso decisivo en la lucha contra la banda terrorista ETA...El PP pide al Gobierno que haga lo propio, que adopte todas las decisiones que estén en su mano y que utilice todos los instrumentos legales para ello para que los representantes de ETA y Batasuna no puedan estar en las instituciones. Hago esta afirmación desde la convicción de que esto es lo que desea la inmensa mayoría del pueblo español". Aquest home té problemes d´enteniment. En primer lloc, pensa que el que ell vol, es el que tots volem. ¿Per què Batasuna no pot presentar-se però sí Espanya 2000 o la Falange Española? ¿Per què partits que volen matar negres i moros, legalitzar la marihuana i les fulanes o salvar els gossos callejeros poden presentar-se i aquestos tipos no? Estem en lo de sempre : filar prim per associar conceptes amb coses que no han passat. ¿On están les proves de que ixos tenen relació amb ETA? perquè si les tingueren açò no habera passat. ¿On están les proves de que Bin Laden destruí les torres gemeles? Así uno se cansa de que un premi Nobel de la Pau entre en casa de un moro en altre país i on vullga i li pegue dos tirs a voluntat, que un señor barbut que será el nostre pròxim president segons les encuestes etiquete de terroristes a gent per ser d´esquerres o per les seues creençes (si hi haguera que tancar a la gent per lo que creu, el món seria una càrcel).

      Algo aixina passa en els bancs quan diuen "El Banco de España se muestra "preocupado" por el alza de los salarios". Ací el misteri es saber a qui han pujat el salari i a sant de que ve tot açò. 

  Jo vos ho explicaré: està naixquent un nou tipus de societat. El capitalisme ja ha passat i està en període d´extinció, i ara entrem en una época de retrocés. Aquesta nova época, una mescla de totes les époques anteriors, amb unes lleis similars al medievo, tendència al esclavisme i destrucció de l´estat de benestar. Es la época on els fills viuràn pitjor que els pares, però millor que els nets. Perquè sempre hi haurán Bonsos que ho liarán tot per a que no sapigam la veritat.

Voler tema

    Bonso i la Cool Britania.

Ja només començant el viatge a Londres, en companyia de B i P (del qual no revelaré les vertaderes identitats), el B, o siga, Bonso, contà un història de les impacte. Un divendres després de tornar de festa, fica la tele on apareixen els anuncis ixos tipo chat de sms. Aquell, tot eixit, i en ganes de tapar cova, fica una secció de chat en ties, on apareix una tía diguent "que vol tema". Toca per tlf i confirma, que sí, que la tia vol tema, i B ja está tocant-se la cabota de felicitat pensant que eixa nit va a fer algo. Sen va en el cotxe, a 50 km. del seu poble, a altre, que no recorde exactament ara, per trobar-se en la seua connexió. Entra una gorda al cotxe en el lloc acordat, rascantse els braços, dessarrapà, son les 6 del matí i aquell un poc decepcionat, pensa, bueno, però desahogaré i jau. La gorda se queda mirant-lo i li fa, bueno, ¿tienes el tema o qué? Aquell contesta, claro, claro, i se toca el piu. La gorda el mira fijament i li diu , ¿pero sabes que es el tema o qué? Resposta: sí, claro, el amor y todo eso... La gorda sen ix del cotxe tota cabreja diguentli imbècil, que el tema era farlopa o heroina... Ara ja sabeu que si una tía vol tema, no té perquè ser sempre sexual.

  Una cosa pareguda passa en Bin Laden. Bin Laden volia tema, Obama li tocà i anà a buscarlo i se va enfadar per la confusió. ¿Serà ixa la història real o la que ens conten els diaris?  Qualsevol cosa pot ser. Però es molta casualitat que les tortures de Guantánamo queden ara justificades per la mort d´algú del qual, misteriosament han tirat el cadáver a la mar. També es casualitat la proximitat d´eleccions d´un Obama que només ha tingut popularitat per ser negre i que tot el que ha fet no ha agradat a ningú.

Foto de un paquet bomba del Imperial War Museum.

  Confirmant també altre post anterior, s´han carregat a un moro sense un juí -siga just o no. Si furtes 300 mil millons de euros de un banc, te tanquen en un xalet i te paguen una pensió vitalicia com un president. Si arruines a un país, si furtes el menjar de les boques dels pobres, dels negres i dels infames, t´honren i t´abraçen com a un gran economista o te fan un traje. Si mates i tortures per evitar actes terroristes que mai passarán, si participes en una guerra matant i destruint i dius que es tot en nom de la pau, tindràs un premi Nobel de la pau. Ara, sempre i quan no sigues un puto moro desarrapat. Aleshores te tanquen en una presó i te torturen, i si eres un terrorista de peu, eres també partícipe en la economía: rebrás els missils i les bales fomentant els ingressos dels païssos belicosos. 

Foto d´un V2 del Imperial War Museum

A Londres de Boda

    Demà men vaig a Londres. Pareixerà que vaig a vore la boda del Guillermito del tocomocho y la Catalina Mideltón. La realitat es que va ser casualitat programar el viatge, però ja que estem, anirem a la boda. Una boda amb més de 1900 convidats, que ha movilitzat més de 5000 policies a Londres.  Cobertura TV de cada microsegon a més de 50 cadenes.Una boda que costarà milers d´euros per minut. Grans chefs, grans convidats, els luxes més grans. Estic intrigat per vore el despliegue cultural... Ja faré un mega-reportatge que ni el Salvame!!

    Mentres tant llig al diari que les ONG, degut a la megacrisis, están també en crisis. "...el ciudadano también ha efectuado recortes en sus inversiones sociales, que se han traducido en bajas de socios en la mayoría de las organizaciones." Caguen la puta misèria. ¿Ara qué? ¿Se mos morirán tots els negrets? 

Davant ixa gran preocupació que casi no em deixa ni dormir, segueixc llegint. L´autor de l´article a aquest blog planteja les coses d´una forma molt tajant: hi ha que donar. Sí i no donar pel cul, donar diners a ixes entitats corruptes que viuen de gent infeliç que treballa per una misèria i que sempre salven al mateix negret de la foto desde els anys 80 a Etiopía. Es com ixos torturadors que ofegen algú un poquet i enseguida el trauen, l´ofeguen i el tornen a traure, igual pero en farina i mantes de la creu roja.

  La solució a la catástrofe es aquesta : "La microfinanciación consiste en diseñar un proyecto concreto y conseguir financiarlo a través de millones de pequeñas donaciones, de valores de a partir de algunos céntimos de euro. Se cambia el concepto de 1 donante de millones de euros por 1 euro de millones de donantes." 

  Qué novetat més gran!!!  ¿Esta gent mai ha anat al Domun? A voltes em fa la sensació que les ONG creuen que estem retrassats o algo. Els voluntaris que t´agobien cada dia a la porta de l´estació de metro o de l´hospital, i que misteriosament cada volta són més, ¿no se donen conter que ja cobre un sou prou miserable com per a donar-los a ixos res? "Són solo 6 euros al mes, lo que te gastas en una copa."  Me digué una. Pa partir-li la cara. Te passes 8 hores + extres mal pagaes  al día currant hiper-explotat per una merda de sou, i un poc de plaer que tens per a fer-te una cervesseta t´ho tens que llevar pa pagar-li una botella d´aigua a un negre que ni coneixes i que se va a morir igual de disentería o lo que siga. ¿De qué van?

  Ara ja no volen que te faces soci. Volen que dones 1 euro. Van mendigant-te els diners que t´has guanyat. Ie, si vull comprar-me un iPad, o l´últim mòvil de Nokia, o anar i gastar-me 20 euros en un sopar i no donar-li un puto euro als moribundos, me pareix de puta mare. ¿I sabeu per què? ¿Per què tenim que ser nosaltres qui aguantem als 2500 millons de moribundos en el món? ¿Per què he de donar per a salvar morts de fam si se van a morir igual, i en cas de sobreviure agarrarán una barca i se´n vindrán así a tocar a la porta de ta casa o vendre bolsos en el top manta?

   ¿Acàs he donat per a que Guillermito y Catalina tinguen una boda tan espectacular? ¿Vosaltres haveu vist algún banc, algún ric o famós donant tota la seua fortuna i ajustant-se el sou a 1000 euros per a que els negres tinguen ipods, un estadio de futbol i un centre comercial? NO. Pues jo tampoc vaig a llevar-me el cafenet o la cervesseta per a que el negre es menje un mugró de pa. Que follen al tercer món.

  La única solució per a llevar la fam del tercer món, és deixar que se muiguen. El que passa es que ahí están aguantant com les cucaraches.¿Gràcies a qui? A la puta creu roja, a  intermón oxfam i a tots ixos intermediaris. Pensareu que sóc un fill de puta desalmat. Teniu molta raó. El meu consell es: DONEU.

  Doneu, i doneu tot el que pugau. Les ONGs están ahí no per a ajudar al tercer món, sino per a mantindre´l. ¿Qui si no mos picarà les pedres i mos collirà el café? ¿Qui treballarà miserablement per menys de 10 cèntims al día? Tenim que mantindre el tercer món. Fent les donacions que toquen, mantindreu als negrets en estat de pèsima misèria, mentres treballen tot el que poden per a que nosaltres sigam feliços. Això sí, voteu a sí a les dretes per a que no mos vinguen en les pateres, i si poden ficar la guardia civil en metralletes en Tarifa, molt millor. 

  Jo mentres tant aniré a disfrutar dels luxes de Harrods i amb els diners que anava a donar, me compraré una camisa del enllaç real!!

  

 

 

Aguantanamo Gay y el Habeas Corpus Act

   Se sol dir que tot home es maricón perquè li agrada tocar la xufa d´un home, la d´ell mateixa. El raonament es totalment lògic,  però hi ha una lacra : la definició. Tocar una xufa és ser maricón, siga la que siga. Encara que pareixca mentira, molta gent gasta ixe tipus de raonament per definir les coses: considerar una part de la definició com a tota la definició. ¿Com definir un terrorista? Segons el FBI y la CIA i tota ixa bona gent que viu pel benestar de l´ésser humà i la seua seguritat, un terrorista es un moro, un impedit o algú que se pareix a Osama bin Laden, com Llamazares. 

  Si haveu llegit el llibre de George Orwell, 1984, allí se comentava que sempre hi havia la necessitat de tindre un enemic, d´estar en guerra, mantindre continuament l´economia de guerra. Això distrau a la gent. Si no recorde mal, passada la segon guerra mundial i després de demonificar al alemans i als japonesos, i una volta se feren tots progres i s´uniren als bons (menys mitja Alemania que encara eren rojos), els malos eren els russos. La guerra freda, el terror dels putos comunistes i tot això que ben bé sabem però que els nostres fills ni es preguntarán. Ahí queden milers de pel.lícules com Danko:calor rojo, en el Chuache matant russos malos, a Gene Hackman matant espies comunistes i tota la pesca. I es que Russia representava el mal. I pràcticament ho era.

    Però arribaren els 90, el muro caigué i James Cameron en el 94 filmava Mentiras Arriesgadas, on envés de matar russos matava morapios de la Yihad. El comunisme s´havia podrit, havia sigut derrotat. Viva el capitalisme on tot el món és feliç. Ara tocava buscar altre enemic. ¿Són tan roïns els moros? Pues tenen cara de maldat, la pell color cagalló, varies dones a la volta, menjen amb les mans, i creuen en el Corán on se diuen moltes mentires, pues tot el món sap que l´únic llibre que diu la veritat es la Biblia. Se comenta per ahí que li peguen a les dones, que tenen metralletes baix lo llit  i sempre tractarán de timar-te si et venen alguna cosa. Mereixen pues, la ira del món civilitzat.

    Avui al diari podien vores coses com aquestes:

       "Decenas de enfermos mentales sufrieron varios años en el penal"

      "En Guantánamo se han producido docenas de intentos frustrados de suicidio entre la población reclusa, según revelan los informes de evaluación del Departamento de Defensa de EE UU. "

      "El saudí Mishal Awad Sayaf Alhabiri, de 31 años, intentó suicidarse colgándose en su celda y sufrió "significantes daños cerebrales por la pérdida de oxígeno" hasta terminar en una silla de ruedas."

     " Los ancianos con demencia senil y depresión también pueden ser terroristas, según los parámetros que rigen en Guantánamo."

    ¿Ei, però que no s´ho mereixen acàs? ¿Acàs tenen dret a quedar-se en tot el petroli, el coltan, el urani, el gas natural i tot lo que es per propietat de les grans empresses? Tindrien que quedar-se callaets on están, en les seues cabres i casuches en mig del puto dessert. Putos moros, ara venen un día i mos fiquen una bomba. Millor que els aniquilen antes. ¿O no?

    El Habeas Corpus Act, inicialment només valia per als grans nobles. Sols aquells grans senyors o bisbes tenien ixe dret. Després vingué el progrés i els pobres també tingueren dret a un juí just. Mal fet. Tot aquell que no és ric, no té dret a res. Recorde que una volta quan era xicotet, en classe de Socials el mestre explicava els estaments de l´antic régim. Qui naixia noble i qui naixia pobre ho era tota la puta vida. Li vaig preguntar que no entenia la diferència exacta entre les coses que passaven avui i les d´aleshores. El mestre me bramà que no tenía res que vore, que hui qualsevol podía ser ric i pujar als estaments socials superiors. Que avui hi havien lleis que protegeixen al dèbil i al pobre. Que estaven els drets humans i totes les xorraes ixes. Excepte si ets un terrorista. I aquell que es musulmà, es terrorista, per definició.