Hi han tres tipos de persones: les que creuen en Déu i les que no. ¿Has dit tres? Sí, están els locos com jo, que creuen i no creuen. Si algú em pregunta, ¿creus en Déu? Li dic, sí, i rese per tú cada nit. Però no crec. ¿Ei, com que quedem? Creus o no creus? Crec i no crec. Es molt fácil, tú per què creus en Déu. Perquè el món es lo més bonico que hi ha (ejem),.... (tres hores després de desmontar tots els arguments amb racionalitat científica)... és una qüestió de fe. ¿I qué es la fe? Creure´t algo sense preguntar-t´ho. Pues aleshores jo crec i no crec, es una qüestió de fe creure i no creure a la volta. Sí que puc!!!
 |
| Aixina es la vida: nyugats uns al altres però sense poder escapar-mos... |
En la física, la mecánica quántica funciona igual: una partícula està o no está, no ho sabràs hasta que obrigues la caixa i ho mires (la paradoxa de Schrondiger, del famós gat). Pues lo mateix en Déu, jo crec i no crec, com un estat quántic. Bueno, ¿i a que ve tota está basura? Pues molt fàcil. Uno s´alça un matí i veu la puta spanish revolution, que no es un anunci de altre documental de la guerra civil, es la repera i la pera en vinagre i lletà de 30 negres eunucos del monte Olimpo, España la bandera i buque insignia de la nova revolució.
A mi em sap mal hasta quedarme en casa veient la gent en trompetes i banderes de la anarquía. Hostia tú, m´ix hasta la llagrimeta veient la sexta i llegint el Público. ¿Existix déu i les meues plegaries de votar-li foc a tots els polítics corruptes i matar als rics a palos i a pedres se farà realitat? ¿Qué diría Bin Laden desde el cèl? Pareix que sí.
 | |
| Deuriem de tornar a la época de tallar caps... |
Però pareix. En realitat es tot un estat quántic que desde fora genera il.lusió però en la observació... resulta que la gent no s´entera ni de lo que fa. Està cabrejada però té tanta por com la tinc jo en la meua caseta mirant la tele i passant de tot, esperant que algú tire un coctel molotov al cap de Zperro i s´arme la marimorena.
¿Com deuria ser una revolució com toca? Una revolució com toca deuria paralitzar els mitjans de producció. Una vaga general com la de França però més brutal encara. Se pararen els camions, la distribució de gasolina, aliments, etc... Que els rics foren asediats i ficats nuets en públic. Que es declarara l´estado de sitio i el terrorisme com a llei marcial. Que s´apaleara als polítics corruptes en mig de la plaça i sels passejara en una corda nyuga a una pedra i als ous, i la pedra la tiraren pel balcó de l´ajuntament. Que la gent s´organitzara per ella mateixa fins obtindre els seus drets i llevara la gent d´ixes institucions corruptes que ens dominen.
Però tot el món sabría que passaría entonces. Una segon guerra civil. Me pregunte si Pajoy sería el nou Franco. O inclús s´enduriem sorpresses i Zparo se faria aliat de Obama i vindrien a matar a tots els comunistes. La qüestió es, feu-vos a la idea, la única possible revolució es quedar-se en casa mirant la tele. Sí!!! Imagineu que ningú vol anar a fer faena. Tots en casa mirant la tele. Els carrers desserts. Algo passaría al final, ja vorieu. (Algú me diu que això es el que passa actualment en tota la horda de parats del país...Pues no hi ha solució aleshores sino venen els extraterrestres o cau un meteorito...).
1 comentari:
Propongo la antropofagia como nuevo estilo de vida, como nuevo humanismo alimenticio o como paradigma del estado del bienestar. Siempre es una razón muy honorable para palmarla o para ver palmar a la peña. Si el que espicha resulta ser vegetariano, entonces es honrada, congruente y noble. Por eso, propongo meter en un submarino (al más puro estilo "submarino ruso Kursk") a la curia pedófila, a los Pepes, a los Pesoes, a los Botines, a los perroflautas y demás fauna ibérica y mandarlos far away. Ya lo dijo Cristo "comeos los unos a los otros ¿cómo yo os he comido?".
Porque aquí, amigo mío, nos decantamos por la carne fresca.
Publica un comentari a l'entrada