Aguantanamo Gay y el Habeas Corpus Act

   Se sol dir que tot home es maricón perquè li agrada tocar la xufa d´un home, la d´ell mateixa. El raonament es totalment lògic,  però hi ha una lacra : la definició. Tocar una xufa és ser maricón, siga la que siga. Encara que pareixca mentira, molta gent gasta ixe tipus de raonament per definir les coses: considerar una part de la definició com a tota la definició. ¿Com definir un terrorista? Segons el FBI y la CIA i tota ixa bona gent que viu pel benestar de l´ésser humà i la seua seguritat, un terrorista es un moro, un impedit o algú que se pareix a Osama bin Laden, com Llamazares. 

  Si haveu llegit el llibre de George Orwell, 1984, allí se comentava que sempre hi havia la necessitat de tindre un enemic, d´estar en guerra, mantindre continuament l´economia de guerra. Això distrau a la gent. Si no recorde mal, passada la segon guerra mundial i després de demonificar al alemans i als japonesos, i una volta se feren tots progres i s´uniren als bons (menys mitja Alemania que encara eren rojos), els malos eren els russos. La guerra freda, el terror dels putos comunistes i tot això que ben bé sabem però que els nostres fills ni es preguntarán. Ahí queden milers de pel.lícules com Danko:calor rojo, en el Chuache matant russos malos, a Gene Hackman matant espies comunistes i tota la pesca. I es que Russia representava el mal. I pràcticament ho era.

    Però arribaren els 90, el muro caigué i James Cameron en el 94 filmava Mentiras Arriesgadas, on envés de matar russos matava morapios de la Yihad. El comunisme s´havia podrit, havia sigut derrotat. Viva el capitalisme on tot el món és feliç. Ara tocava buscar altre enemic. ¿Són tan roïns els moros? Pues tenen cara de maldat, la pell color cagalló, varies dones a la volta, menjen amb les mans, i creuen en el Corán on se diuen moltes mentires, pues tot el món sap que l´únic llibre que diu la veritat es la Biblia. Se comenta per ahí que li peguen a les dones, que tenen metralletes baix lo llit  i sempre tractarán de timar-te si et venen alguna cosa. Mereixen pues, la ira del món civilitzat.

    Avui al diari podien vores coses com aquestes:

       "Decenas de enfermos mentales sufrieron varios años en el penal"

      "En Guantánamo se han producido docenas de intentos frustrados de suicidio entre la población reclusa, según revelan los informes de evaluación del Departamento de Defensa de EE UU. "

      "El saudí Mishal Awad Sayaf Alhabiri, de 31 años, intentó suicidarse colgándose en su celda y sufrió "significantes daños cerebrales por la pérdida de oxígeno" hasta terminar en una silla de ruedas."

     " Los ancianos con demencia senil y depresión también pueden ser terroristas, según los parámetros que rigen en Guantánamo."

    ¿Ei, però que no s´ho mereixen acàs? ¿Acàs tenen dret a quedar-se en tot el petroli, el coltan, el urani, el gas natural i tot lo que es per propietat de les grans empresses? Tindrien que quedar-se callaets on están, en les seues cabres i casuches en mig del puto dessert. Putos moros, ara venen un día i mos fiquen una bomba. Millor que els aniquilen antes. ¿O no?

    El Habeas Corpus Act, inicialment només valia per als grans nobles. Sols aquells grans senyors o bisbes tenien ixe dret. Després vingué el progrés i els pobres també tingueren dret a un juí just. Mal fet. Tot aquell que no és ric, no té dret a res. Recorde que una volta quan era xicotet, en classe de Socials el mestre explicava els estaments de l´antic régim. Qui naixia noble i qui naixia pobre ho era tota la puta vida. Li vaig preguntar que no entenia la diferència exacta entre les coses que passaven avui i les d´aleshores. El mestre me bramà que no tenía res que vore, que hui qualsevol podía ser ric i pujar als estaments socials superiors. Que avui hi havien lleis que protegeixen al dèbil i al pobre. Que estaven els drets humans i totes les xorraes ixes. Excepte si ets un terrorista. I aquell que es musulmà, es terrorista, per definició.