dimecres, 27 d’abril del 2011

A Londres de Boda

    Demà men vaig a Londres. Pareixerà que vaig a vore la boda del Guillermito del tocomocho y la Catalina Mideltón. La realitat es que va ser casualitat programar el viatge, però ja que estem, anirem a la boda. Una boda amb més de 1900 convidats, que ha movilitzat més de 5000 policies a Londres.  Cobertura TV de cada microsegon a més de 50 cadenes.Una boda que costarà milers d´euros per minut. Grans chefs, grans convidats, els luxes més grans. Estic intrigat per vore el despliegue cultural... Ja faré un mega-reportatge que ni el Salvame!!
    Mentres tant llig al diari que les ONG, degut a la megacrisis, están també en crisis. "...el ciudadano también ha efectuado recortes en sus inversiones sociales, que se han traducido en bajas de socios en la mayoría de las organizaciones." Caguen la puta misèria. ¿Ara qué? ¿Se mos morirán tots els negrets? 
Davant ixa gran preocupació que casi no em deixa ni dormir, segueixc llegint. L´autor de l´article a aquest blog planteja les coses d´una forma molt tajant: hi ha que donar. Sí i no donar pel cul, donar diners a ixes entitats corruptes que viuen de gent infeliç que treballa per una misèria i que sempre salven al mateix negret de la foto desde els anys 80 a Etiopía. Es com ixos torturadors que ofegen algú un poquet i enseguida el trauen, l´ofeguen i el tornen a traure, igual pero en farina i mantes de la creu roja.
  La solució a la catástrofe es aquesta : "La microfinanciación consiste en diseñar un proyecto concreto y conseguir financiarlo a través de millones de pequeñas donaciones, de valores de a partir de algunos céntimos de euro. Se cambia el concepto de 1 donante de millones de euros por 1 euro de millones de donantes." 
  Qué novetat més gran!!!  ¿Esta gent mai ha anat al Domun? A voltes em fa la sensació que les ONG creuen que estem retrassats o algo. Els voluntaris que t´agobien cada dia a la porta de l´estació de metro o de l´hospital, i que misteriosament cada volta són més, ¿no se donen conter que ja cobre un sou prou miserable com per a donar-los a ixos res? "Són solo 6 euros al mes, lo que te gastas en una copa."  Me digué una. Pa partir-li la cara. Te passes 8 hores + extres mal pagaes  al día currant hiper-explotat per una merda de sou, i un poc de plaer que tens per a fer-te una cervesseta t´ho tens que llevar pa pagar-li una botella d´aigua a un negre que ni coneixes i que se va a morir igual de disentería o lo que siga. ¿De qué van?
  Ara ja no volen que te faces soci. Volen que dones 1 euro. Van mendigant-te els diners que t´has guanyat. Ie, si vull comprar-me un iPad, o l´últim mòvil de Nokia, o anar i gastar-me 20 euros en un sopar i no donar-li un puto euro als moribundos, me pareix de puta mare. ¿I sabeu per què? ¿Per què tenim que ser nosaltres qui aguantem als 2500 millons de moribundos en el món? ¿Per què he de donar per a salvar morts de fam si se van a morir igual, i en cas de sobreviure agarrarán una barca i se´n vindrán así a tocar a la porta de ta casa o vendre bolsos en el top manta?
   ¿Acàs he donat per a que Guillermito y Catalina tinguen una boda tan espectacular? ¿Vosaltres haveu vist algún banc, algún ric o famós donant tota la seua fortuna i ajustant-se el sou a 1000 euros per a que els negres tinguen ipods, un estadio de futbol i un centre comercial? NO. Pues jo tampoc vaig a llevar-me el cafenet o la cervesseta per a que el negre es menje un mugró de pa. Que follen al tercer món.
  La única solució per a llevar la fam del tercer món, és deixar que se muiguen. El que passa es que ahí están aguantant com les cucaraches.¿Gràcies a qui? A la puta creu roja, a  intermón oxfam i a tots ixos intermediaris. Pensareu que sóc un fill de puta desalmat. Teniu molta raó. El meu consell es: DONEU.
  Doneu, i doneu tot el que pugau. Les ONGs están ahí no per a ajudar al tercer món, sino per a mantindre´l. ¿Qui si no mos picarà les pedres i mos collirà el café? ¿Qui treballarà miserablement per menys de 10 cèntims al día? Tenim que mantindre el tercer món. Fent les donacions que toquen, mantindreu als negrets en estat de pèsima misèria, mentres treballen tot el que poden per a que nosaltres sigam feliços. Això sí, voteu a sí a les dretes per a que no mos vinguen en les pateres, i si poden ficar la guardia civil en metralletes en Tarifa, molt millor. 
  Jo mentres tant aniré a disfrutar dels luxes de Harrods i amb els diners que anava a donar, me compraré una camisa del enllaç real!!





  


 


 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Resulta agradable encontrarse con alguien arrojando barbaridades a la atmósfera. Aunque mi falsa moral diga lo contrario, siempre te ayuda a saberte un poco más tectónico. El próximo día, sacrificaré un "solidario-hippie-guarro" en tu honor. Bon viatge!