El dilema del vot es molt paregut al dilema del mort de fam. La paradoxa del mort fam, ja la vaig comentar fa poc, però ara la explicaré bé: siga una societat plena on no hi ha pobrea. Siguen els ciutadans A, els bancs B i les empresses i empresaris C. Ara resulta que un fulano comença a demanar préstamos a B i se compra una casa i un cotxe, però resulta que per una depressió, alcoholisme, drogues, o enfermetat, queda incapacitat per continuar pagant la hipoteca. Aleshores bé l´embargo i el tipo sen va al carrer, a dormir i a demanar a A. Com açò passa varies voltes, quan hi han uns quants mendigos per ahí, algú que té molta pena, diu, ie, pues jo no ho puc soportar i vaig a ajudar-los. I se li ocurreix la idea de fer d´intermediari. Això vol dir: enves de demanar el mendigo indirectament, apareix D, el intermediari que demana a la gent mitjançant una organització, i de tots els diners recopilats. La ONG D, viu dels donatius dels seus afiliats A. També algunes empresses C i bancs B col.laboren per donar una bona imatge als ciutadans A. D´aquest mode tots són feliços!!! Sí?
Ara ve la gran pregunta si jo pertany a A, ¿perquè collons tinc que fer-me responsable de la vida dels pobres? ¿Qui va tirar al carrer aquell home quan tornava de sa casa? ¿Qui el va tirar del treball? Les empresses diuen que no se fan responsable de la mala vida dels seus treballaors, ells solen donen feina i els bancs diuen que fan el que estava al contrat: si no li pagues, t´embarguen. Per tant así ningú es responsable de que ixe tipo visca en el carrer excepte ell mateixa. Sí?
Aleshores, he de donar diners a les putes ONG? Si done diners, la ONG creix, i ajuda a més mendigos cada volta, però si vos fixeu, mai els torna al estatus que tenien antes de ser mendigos: els dona un plat de fideus i una taronja pa sopar, com a molt. Però no una casa i un cotxe i una reinserció completa en la societat. ¿Per què? Perquè s´ha descobert que les ONGs són lucratives. I que tindre gent pobra es lucratiu per a les empresses: a més gent pobra, més por de la classe mitja a caure en ixe estatus, i més sumissió en la feina. I a més a C i B els dona molt de estatus dir que han donat tants millons a no se quina ONG...
En definitiva, es un sistema que els conve a tots menys al que están patint fred en el carrer. Per això mai donaré un puto duro a la puta ONG. ¿On ve el dil.lema? Pues que si ara no donara ningú, ixa gent se moriría irremediablement de fam. ¿Qué fem aleshores? ¿Un euro per Haití, uno pa tú i dos pa mí?
En el vot tenim una situació similar. Si no votem, el mal se fa en el poder, si votem, se fa igual, però tenim la esperança que un partit minoritari té un poc més de suport. Si tots els que no estem a favor de este sistema dimonicràtic de merda, no votarem, desapareixeren tots els partits minoritaris i només quedarien el PPiu i el PSOU. Aquesta historia ja se sap de fa anys:
http://www.youtube.com/watch?v=UtTW72F8xo0¿Votar o no votar? Tots sabem de sobra que si un partit minoritari pujara al poder, se faria igual de corrupte i dominat per les finances i les grans companyies, fora de esquerra, de dretes o de dalt o de baix. Per tant, si tot es una mentira, ¿quin sentit té votar i creures la trola de la democràcia?
Realment vos penseu que estem en un món lliure? Mireu lo que li ha passat als maricons estos
http://www.rollingstone.es/noticias/view/con-esos-pantalones-de-maricon-como-vas-a-encontrar-trabajo
El problema es que ixe marica podries ser tú un dia tornant de la puta feina. No hi ha casi diferència de la dictadura de un payaso a la dictadura del govern manipulat per les empresses y les financieres. En una te diuen que eres lliure i en l´altra que tens que besar a Paquito en el front. Però en el fons tot es igual: si algú se rebota la policia i el exèrcit ahí están.
La qüestió uno es: votem en blanc? Si votes en blanc, això, no favorix a la majoria, no vos cregau ixa tonteria e informeu-vos bé. El vot en blanc només que diu: no estic d´acord en cap partit, però si a favor de la dimonicràcia. Lo únic que passa en els vots en blanc, es que al tindre més percentatge per la llei de Hont els partits majoritaris eixen beneficiats a més vots en blanc i de gent que no vote. No es igual que voten tres persones, que tres mil.
No votem? Entonces guanya el dimoni. Pujen els lladres al poder i se fan en tot i tu veus impotent com cada volta la sanitat i la educació va a pitjor i els ricachos són més rics.
Votem? A qui? A un desconegut que no guanyarà en la vida i que a la mínima que puga pactarà en els corruptes pa ser corrupte ell també?
Jo crec que lo millor es el vot en marrón: entres a la caseta, te passes la papeleta pel raero, fentelo ben net, i quan tingues la papeleta ben marrón, la claves en el sobre. El vot marrón es la millor opció, perquè manisfesta el teu sentir de que tot es una merda! Voteu en marró!!

2 comentaris:
Tus combatientes e ilustres gónadas vuelven a tener razón. Asimismo, gracias por las indicaciones acerca de la hondura específica del lugar anatómico al que van a parar tus expectativas políticas (tu recto), en tanto en cuanto debe ser la mejor opción para los que estamos hartos de trasnochados dummys izquierdistas y demás cariotipos fascistizados.
Sense paraules. La lógica es tant irefutable, que vaig a començar a fer-me lavatives per al 22M....
Publica un comentari a l'entrada